certistes y poetes lírichs per desmasía de merexements. La herbeta, aqueix borrissol que cría la terra, fingèixte qu'es de seda; perles la sorra; y l'ayre, perfumería de lliris y heliotropos ab sentida de violetes silvestres; y afigúrat, per últim, que aquest jardí es teu, y encara no seràs tan rich com jo, ni lograràs desficis tan romàntichs com los que's crean en lo meu magí.
Aquesta setmana, les meves idees han baxat com una grúa que li capdellan lo fil, y he donat una ullada a la terra; y, per més que'm notis de cansoner, tinch de repetirte que si respecte a capital, qualsevol jugador de diferencies m'avensa, en quant a enveges m'he sapigut mantenir en la propia altura que mon estat reclama.
¡He tingut una ambició facciosa!... Volía ésser Rey d'Espanya... Crech que ja no's pot anar més enllà: ¡Rey de la nació més hermosa del globo! de la torreta del sol, que verdaderament aquí ve a passar les temporades més galanes, per qu'en lloch més hi troba tantes delícies com en aquesta terravoltada d'aygua, com
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat revisada.
