¿què us mancan, cent, doscents, trescents duros?... Corrientes. Ja que no ho gosas dir, allà va la meva: fem, l'hereuet y jo, quatre plasses, vull dir, quatre socis a vinticinch duros per barba.
¿Que no pot ser? En Virolant ho vol y basta. Pepito, apúnta: «En Virolant y'l seu hereu»; pòsa, a l'altra banda: «set dobles de quatre», y'l que sobra de regalo als músichs per que no planyin l'aliment de pega grega als violins y contrabaix. Vína a cobrar quan vulgas, qu'a casa no hi trobaràs cap lletrero que diga: «horas de pago: de les dotze a un quart d'una,» com en molts escriptoris; la caxa no's tanca may en lo pis nostre.
— ¡Quínes corassonades tens, noy gran!
— Axò son bagatel-las. A mi ni'ls quartos ni l'empuje encara no he trobat ningú que me'ls acabés. ¿No veus qu'a Buenos Ayres ne guanyava tants com lo govern ne feya? Si quan hi havía escassetat de numerari, ¿entens tu? la gent ja ho deya: Anda, Virolant ja ha rebañao toda la plata. Y era la veritat; totes
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/80
Aquesta pàgina ha estat revisada.
