Aquesta pàgina ha estat revisada.
rable dobla de quatre, ab prou escarràs arreplegada, pera ferla lluhir a n'ella en lo ball de socios. ¡La reyna d'Espanya, que jo li deya, la riquesa del meu cor!... Si ab los ulls tothom me l'envejava, y fins pera mi ¡la vanitosa! tenía desdenys.
¡Per en Virolant, que no feya cabal ni de la diossa Venus, ni hi havía per ell cap més estrella, ni al cel ni en la terra, que la seva Tecleta!
A les quatre de matinada'ns despedíam, prou entristits, ab aquestes paraules:
— ¿Y donchs, Tecleta, no tens ni fill ni filla? ¡Jo que portava l'idea de casar lo meu hereu ab una noya teva! per que, ho hagueran ensopegat les criatures!...