Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



I


 — Ab la concordancia, cavallers, de que si jo fos abanderado no voldría cap indivíduu ab lo barret fòra de mida, d'aquells que servexen quando celis per anar a bateig, y que no hi hà ningú qu'haja conseguit lo temps qu'eran moda. Qui no tinga'l corró conforme, que'l compri ò que l'emmanllevi, y que se'l enquibexi al cap ab unes alses de paper doblegat, si li ve balder.
 Un any, pels Tres Toms, lo Xato va comparèxer ab una cúpula que no'n tenía poch de recinto... y d'alsaria!... jo crech qu'aquell barret per dins era obrat com les fiambreres dels militars: ab sostrets y recambres,