Senyors.
Si sempre es difícil la elecció de tema quan un se veu obligat á llegir un d' aquestos discursos de reglament, que en quasi tots los casos tenen la mala sort de morir tant bon punt com se desvaneix lo ressò del aplauso, de reglament també, ab que al final sels saluda, la dificultat aumenta encara, quan se tracta d' una agrupació tan activa com lo Centre que tich à gran honra presidir. Los Socis d' aquest, en efecte, tenen dret á esperar alguna cosa més que un llampech d' estiu que no deixa cap rastre, puig que no un sinó varis dels actes per la nostra Sociertat portats á efecte, l' han deixat ben marcat en lo camp del Regionalisme, y jo no sé pas si podré realisar tals esperansas, puig haig de confessarvos que, si no 'm trovo rendit, es, no perqué motius 'm faltin, sinó, tal vegada, perqué só de la fusta dels que no 's rendeixen. Pero no puch ni dech amagarvos, que 'm sento fatigat de la lluyta per la reivin-
