Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
----

 

SONETO IV.


Instabilitat de las honras mundanas expresada en las felicitats y desgracias de Pere Franquesa de Igualada, secretari de Felíp segon.


  En las faldas del somni descansaba,
Los membres fatigats del penós dia;
Cuand la profunda y vana fantasia
Tresor de immens valor me presentaba.
  Dos mil titols la fama m' publicaba,
Ab un ceptre real me sostenia,
Y á la enemiga enveja no temia,
Ans me temia á mi qui m' envejaba.
  Asenyalat mon pit ab creu vermella,
Dos mil se n' feya l' mon, veent la quimera
De ma noblesa apócrifa realsada.
  Despertám, en asó, la dura anella
Que al coll tenia ; y fuí com abans era,
Mosen Pere Franquesa de Igualada.

----


SONETO V.


A la convalescencia del Duch de Monteleon, gran poeta.


  No tant son curs Apolo apresuraba
Seguint la bella Dafne cuand fugia,
Com per Tesalia, gran senyor, corria
Cercant remey á vostra pena brava.
  Las deesas y las nínfas enviaba,
Per lo que la gran mare brota y cria;
Cual lo dictamo y ápit li cullia,
Cual preciosas conservas li donaba.
  Cual d' ellas acudia als sacrificis,
Espargits los cabells, y ab flama encesa
Imploraba del cel vostre reparo:
  Pero, que molt que o's sian tan propicis,
Si un raig perdia Apolo de noblesa,
Y las deesas y ninfas son amparo.