totas las dulsuras de un llenguatge consís, armoniós y fill llegitim del llatí, unas obras poeticas que fan honor á la provincia de Catalunya; emprenen esta nova edició, corretgintla y portantla á una ortografia moderna cual reclama lo nostre idioma per nivellarse ab la de los espanyols, fransses é italiá, que per los continuats desvetllaments de las respectivas academias literarias ha pujat á la perfecció qu' exigeix la illustració d' est sigle.
Suprimim en esta nova edició la dedicatoria que feu á la academia dels desconfiats lo rector de Bellesguart en la del any 1700, ([1]) perque la expresada dedicatoria, encara que recomendable y digne d' elogi, resultaria aquí intempestiva, no dedicantse esta edició á aquella academia. So n' obstant, en lloch proporcionat continuarém las poesias que dit rector posá en la expresada dedicatoria.
La vida del nostre poeta qu' escrigueren los zelosos rectors de Pitalluga y dels Banys, y que preceeix á las poesías de García en la ja dalt expresada edició, inseguint la concisió y estil del dia la reduim á sols lo suficient per donar cabal noticia del naixement, estudis, talent, alternativas y mort del nostre insigne poeta; pero al mateix temps tributam á aquells honorables rectors los testimonis del mes degut agraiment, conservantlos sempre en la bona memoria de que son mereixedors; y á ells debem las noticias de la vida de García: noticias ques procuraren ab treballs continuats. En honor de la illustració y sabiduria d' estos dos patricis no deixarém de continuar las poesías que dedicaren á García en la vida y prefació qu' escrigueren.
- ↑ Esta illustre y sabia academia, titulada dels desconfiats erigida en esta ciutat de Barcelona, era composta de molts sabis afectes á las bellas lletras, y d' ella era president en aquell any lo erudit D. Joan Anton de Boxadórs, compte de Zavellá, apasionat á la Poesía, y nèt de D. Joan de Boxadórs, altre dels decidits protectors del gran Vicens García.
