Pàgina:Poesías jocosas y serias del célebre Dr. Vicens García (1820).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
----

Del mateix rector dedicant á la expresada academia las obras del insigne doctor Vicens Garcia rector de Vallfogona recopiladas é impresas per lo zel de alguns academichs.



 Per cuanta gracia en al diu, grata sía
La Musa, en propias veus, mes agraciada;
Vuy per son credit nou, á las nou dada,
Parlant ab catalana parlaría.

  De qui los richs quilats en cuants avía;
Si ben probáts als tochs de l' alborada,
Ab lo actiu foch de ben conceptuada
Acrisolá en son pit, lo gran García.

  Que si valls foguejá, garsó, Garceni,
De tot son seny lo mon dono fiansa;
Plorá als fums de aquell foch tot jove engany:

  Fent d' errors corregits son crescut guany,
Com ho es pulir las prendas del ingeni
En lo taller de la desconfiansa.


----
Del rector de Guialmons en elogi de las obras del doctor Vicens García rector de Vallfogona.



  Pagá l' tribút á la fatal tisora
Lo credit del Parnás Vicens García;
Y la ploma sutil, qu' en ell floría,
Al mes alt del Parnás volá canora.

  Prenguéla l' Deu que dos esferas dona,
Y atent al dols primor de s' armonía,
Rompé la lyra, veent que la excedía
Altre instrument, que á son impuls millora.

  Cada cual de las nou, (may mes discreta)
Per regla del fervor, quel geni inflama,
Volía pera sí, son metrich temple:

  Pero al mirarla Apolo tant perfeta,
Feu alas de sa cima per la fama,
Y s' quedá lo demés per propri exemple.