Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ja dispostes les donzelles
van sortint de llurs alberchs,
més fresques que les violes
quan surten dels violers,
y totes joyoses volen
fer quiscuna més gros feix
de les branques oloroses
qu'han d'enramar los carrers,
per hont passe en sa Custodia
lo Senyor de terra y cel.

Pujant van per la montanya,
saltant marges y torrents,
y com vol de papallones
ò ramat de blanchs anyells,
dels boscos en les ubagues
cullen flors arreu arreu.
¡Ay, si sos pares les veyan
en tan ignocent plaer!
¡ay, si los fadrinets veyan
en mitx del fullatge vert
aquells ullets encisayres,
aquells llavis riallers,
y aquelles galtetes roges
com la flor del magraner……!
les cullirían a n'elles
pensantse cullir clavells.