Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

quan, lluhint en l'ona brava,
 brillejava
l'astre argentat de les nits,
geroglífichs misteriosos,
 lluminosos,
veure creya en ella escrits;

y detenint la mirada
 extasiada
demunt ta crespa corrent,
pensí qu'ab xifres extranyes
 mil hassanyes
remembravas a la gent.

Y igual que la vista encanta
 la brillanta
òptica fascinació
dels panoràmichs paysatges
 ab imatges
de sorprenenta ilusió;

axís, forman tes onades,
 esmaltades
pels raigs solars esplendents,
passatgeres escriptures
 com figures
de llurs quadros disolvents.