Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Temples grechs y romans foros,
 los dels moros
banys, mesquites, richs harems...
devall senzilles morades
 oblidades
restan les pedres ensemps.

La forsa del temps, oculta
 catapulta
qu'enderroca sens remor,
colga, oh riu, baix tes rovines
 les ruines
d'oprimits y d'opressors.

Foren per sempre borrades
 les petjades
d'aquelles generacions,
mentres que tu encara explicas
 y publicas
llurs immortals tradicions.

Be fas; tan grans fets detàlla,
 però càlla
tristos anals depressius
de quan nissaga extrangera
 logrà, artera,
fer als ilerdans catius.