Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Oh, mil voltes benehida
esperansa! jo t'ador.
Tu m'has donat, de la vida
en la batalla renyida,
sempre sobrehumà valor.
Ets confort de ma vellesa,
bàlsam de mon cor ferit;
ets l'últim bri de riquesa
que desde ma jovenesa
guarda avar mon esperit.
Puix del Altíssim emanas,
y, efluvi de son alè,
calmas les penes tiranes
ab tes divines germanes
la Caritat y la Fè.
Del ànimo ets brillant iris
qu'en ses borrasques fatals
aminora sos deliris
y tots sos més grans martiris
y tots sos més aguts mals.
Los qu'en esta vall impura
recullen en lloch de flors
fruyts de mortal amargura,
los que senten la tortura
de les urpes del dolor;
