Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

a qui etern homenatge
tot lo creat rendeix,
a qui los cors dels justos
ab sant reculliment
amorosos afectes
elevan ab l'encens
qu'en aromàtichs núvols
puja a besar tos peus,
¿còm pots voler, Regina,
lo pobre oferiment
d'un'ànima qu'esclava
encara del món es?
¡Ay! los dons que't consagra
lo meu amor ardent
en mitx de la foguera
d'est holocaust immens
que té l'Empir per temple,
per altar l'Univers
y per august Pontífice
l'esperit sant de Deu,
son tan sols com guspires
d'algun foch mal encès
que per los ayres lluhen
un breuíssim moment.

De la miseria humana
¿còm pots los dons voler