Aquesta pàgina ha estat revisada.
crida a sa dolsa mare
quan ben lluny d'ella's veu;
mes, recordant los càntichs
de lo Profeta Rey
qu'ab armoniós psalteri
nos diu que ton poder,
divina Sulamitis,
más temible y fort es
que de host en batalla
los esquadrons guerrers;
mon amor se concentra,
mon flach enteniment
vol lloharte y no gosa,
conturbat s'estremeix,
y, com xuta que sobte
la llum del sol sorpren,
mos dèbils ulls s'aclucan
y mon llavi emmudeix:
puix per llohar la gloria
sols l'infinit té accents,
nó la humana criatura
que transformar son sér
deuría en la puresa
dei arcàngel Gabriel
quan, dei Verb sacratissim
misteriós missatger,
salutació admirable
