Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mirèula aprés junt al bressol que vetlla
servint de mare als infantons que hi dormen
mentres la fera que'ls donà la vida
en l'orfandat los dexa y la deshonra.

Y entre tant que la Sor los afalaga
y llurs cossos nodreix y llurs cors forma,
de día y nit sens treva los apexa,
sempre amant y soferta y carinyosa,

sempre y per tot arreu d'ells rodejada,
de la ciencia y la fè la llum los mostra,
y tots «mare» li diuen ¡dolsa mare!
qu'en la miseria tais tresors los dona.

Y en mitx de sa evangèlica pobresa
més potent es qu'excelsa Emperadora,
puix son exemple als legislants ensenya
còm los vers vincles fraternals se forman

1879.