Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Cobra, qui molt tot l'any treballa,
en eix descans de nou vigor;
fins son recort al vell reanima
en cada anyal festa major.

També, amichs meus, en la velluria
eix temps felís recordarèu,
y tal vegada a ma memoria
algun sospir consagrarèu.

—Ja no existeix—dirèu—l'anciana,
la popular cantora humil,
la que senzilla'ns inculcava
rica moral en pobre estil;

la que mirava aquexes festes
dels temps passats recorts llunyans
qu'ab sant respecte servar deuen
quants tingan sanch de catalans.—

1879.