Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

baxau del cel a la terra.
Ay! si es axís, si l'Altíssim
compadit de ma tristesa
vos permet que devalleu
pressoses en busca meva,
veníu, veníu, de nou sente
vostra celestial presencia;
vosaltres foreu ma ditxa;
lluny de vosaltres, ¿qué'm resta?
Rès aquí ja m'hi detura,
cap vincle en lo món m'aferra;
de partir lo jorn s'acosta,
marxèm, donchs, y que m'atenga
del Redemtor sacratíssim
la misericordia immensa.
Mes ans d'empendre la ruta,
dexèu que per fi'm desprenga
de la material despulla
tacada per la impuresa,
com crisálida gojosa
quan reviscolada dexa
la repugnant vestidura
que la empresona y molesta
y, en daurada papallona
trasformada, va lleugera
enlayrantse,… y vola y vola
cap al sol que la enllumena.

1880