Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/154

com no podrà jamay l'humà homenatge
que a la Reyna del Cel presentat sía,
donar a sa grandesa esclat major;

puix ja sa excelsitut era exaltada
del infinit en les regions ignotes,
ans, molt abans de que lo món sigués,
y'ls esperits angèlichs ja adoravan
a la del Verb Etern Mare elegida,
abans del temps esdevingut després.

Per ovació rendirli, fins la terra
obrí'ls ruents abims de ses entranyes
y dels fons més recòndits brotar feu,
en erupció volcànica, exos conos
que'ls marlets son de lo murat recinte
inexpugnable per voler de Deu,

ahont palau grandiós té la Imperanta
qu'es per lo Cel y'ls homes aclamada,
criatura sens titlla de pecat,
y a sa veu los arcàngels s'estremexen
y en sa puresa se complau l'Altíssim
y obeeix l'Univers sa voluntat.

Donchs, a la que tals gracies atresora,
que al Etern sols es dable superarles,