Aquesta pàgina ha estat revisada.
que quan son més notables
del hom la empresa y forsa,
la dòna es més tranquila,
modesta y vergonyosa.
Jo, dòna catalana,
reposada matrona
qu'en l'hivern de la vida
so senzilla com noya,
si vinch a eix festí explèndit,
de mes costums en contra,
es qu'estich fascinada
com dèbil papallona
que dels blandons rodeja
la flama lluminosa,
oblidant que sa vida
Deu lluny del foch coloca.
Jo axís també com a ella,
m'ha atret la llum radiosa
d'aquexa sala hont brillan
científiques antorxes.
Mes, com lo pobre insecte
mor si la flama'l toca,
jo també'ls raigs mirantne
de la clara auriola
del sabi qu'ab tal festa
