Sempre pacienta, dolsa y carinyosa,
treballant, treballant sense descans,
honesta, sobria, activa y silenciosa,
y capàs lo seu cor de fets molt grans;
resignada ab la sòrt, sens mot de quexa,
lo valor desconeix de sí matexa…
Molt vals ¡oh dòna de la patria mía!
y ma vista t'observa tot arreu
desd'hont lo gebre brilla al raig del día,
a fins los llochs hont may lo glas se veu,
y de les ribes que l'onada banya
fins al cim ventejat de la montanya.
En tot lloch y per tots ets admirada,
habites còves ò daurats salons;
sía ta sòrt felís ò desditxada,
sempre bondat proclaman tes accions,
y ta sola paraula es més segura
que'l contracte més fort d'una escriptura.
Altius varons, per qui tan sols la dòna
es un joyell ò inanimada flor,
y desitjau que tinga la matrona
fermesa y voluntat sols per l'amor,
y com l'esclau sumís està a son duenyo,
subgectarles axís és vostre empenyo:
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/68
Aquesta pàgina ha estat revisada.
