Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tén compte, noya,
puix venen, fiblan, fugen,
y may més tornan.
Ramellera disposta,
màta exa oruga
que per ta mà nevada
poch a poch puja;
¿no veus, mesquina,
que sa baba argentada
los rams mustiga?
Esquívat pressurosa
les drol·les vespes,
qu'al entorn de tos llavis
burinotejan;
per qu'es més dolsa
que mel de sajolida,
la de ta boca.
Com en les toyes lligas
branques diverses,
mil voluntats esclaves
tindrà la teva,
mentres que altiva,
conserve ta hermosura
castes espines.
1868.
