Aquesta pàgina ha estat revisada.
es més sabia qu'un lletrat.
Mare, vull ma voluntat
rendirli. — Nó, fill: ¿ignoras
qu'ha perdut les estisores
y té'l didal rovellat?
— Temps hà qu'a missa primera
hi observo una donzella,
molt més modesta que bella,
que prega ab fè verdadera;
després, la mir falaguera
prop sa mare a totes hores,
y en les mans encisadores
de la placentera nina
veig lluhir, com plata fina,
sempre didal y estisores.
¿Puch, donchs, ara, mare mía,
donar a tal nina'l cor?
— Fill meu, es aquest tresor
l'esposa que Deu t'envía; .
si es, com dius, modesta y pía
y es tant son amor filial,
porta riquíssim caudal
en sa ànima dolsa y pura,
y faràn vostra ventura
estisores y didal.
1868.
