Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Ay, terra del Empordà,
que n'ets de rica y hermosa!
Ton cel blau y. pur alegra
y'ls cors defallits conforta;
per la planuria escampades,
com un llach d'ones cendrases,
les brancudes oliveres
mouen ses tupides copes
y ab sos negres fruyts pigallan,
de ton sol gelat l'alfombra;
benehides oliveres
del bon agricultor joyes!
es tresor de gran valer
vostra saba benfactora;
ab los raigs del primer iris
Deu us feu brotar frondoses,
per que siguesseu emblema
de la pau qu'al treball honra.
Beneyt d'eix treball ne sía
la suor que vida us dona,
puix quant dins dels solchs s'enterra
en or macís se transforma
per ser riquesa d'Espanya
y de Catalunya gloria.
¡Ay, terra del Empordà,
que n'ets de rica y hermosa!
1869.
