Vés al contingut

Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ni dels mars per l'espay blau,
ni en cap lloch hont lo sol banya,
ni en palau,
desert, ciutat, ni campanya
trobarem la joya estranya.

— Donchs, ¿quín singular tresor
es aqueix que'l cel demana?
— Sols un cor
ab la virtut soberana
que perdé la rassa humana.

— De molt gran merexement
es aqueix tresor perdut.
— ¿Tens esment
de qui no pague tribut
a la negra ingratitut?

— En la ingratitut no'm par;
mes, si agrahiment busqueu,
de volar,
boyres lleugeres, dexèu,
qu'en mon pit lo trobarèu.

1870.