Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo adoro exa lley senzilla
qu'es mare de grans virtuts,
com petites llevoretes
mares son d'arbres brancuts.
Dols mandato qu'armonisa
ab l'instint del noble cor
que contempla la criatura
l'imatge del Criador.
Per tot, l'ànima qu'es justa,
d'exa lley tras l'hermós vel,
entrovira'l gran misteri
qu'uneix la terra ab lo cel.
Coneix que la flor, oberta
del raig del sol a la llum,
a son Criador envía
son amor ab grat perfum;
y que quan del mar les ones
rugint axecan la veu,
es qu'ab rudes armoníes
llur amor cantan a Deu.
Sab que quan trina en l'ubaga
l'alat cantor de la nit,
es que son amor consagra
al Senyor de lo infinit.
