Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/148

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y aquell pobre veyet plorava y reya
amb sa ditxa més pura de sa vida,
amb sa suor y ses llágrimes mesclades;
y aquella venerable cabeyera



tan sovint la besava y les bevía,
que fins y tot s'estúpida somera
 pareix que s'enternía,
 y encara caminava