Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Emilia, la Poesía
canta y plora avuy per tu:
¿y a sa veu no hi respondría
ab ma veu, que'l plant s'en du?

 M'he sustrèta qualque estona
a mes pregaries y plors
perque a la teua corona
no hi faltin mes pobres flors.

 Corona d'amor n'es ella
que, parlant del mèrit teu,
recorda l'altra més bella
qu'al cel t'haurá feta Deu.

 Tal recort y conformansa
n'es la gota de consol
que fa dolsa l'anyoransa
dels que duym aquí ton sol.

 Per l'estela qu'has dexada
s'envola el cor cada punt;
mes, per seguir ta volada,
cal ferse amunt... ¡molt amunt!


 María Antonia Salvá