ventant en ma dreta l'espasa guerrera,
en lo alt de ma llansa duré per senyera
un cap d'islamita encara ratjant!
La guerra us retgira? la mar vos agrada?
Més tost me faría tranquil mariner,
y dins la barqueta que engronsa l'onada,
entre una remada y un'altra remada,
baxet rallaríem d'amor enciser.
La mar vos enutja?¿vos manca'l coratge
sentint de les ones la fonda remor?...
Dexem la barqueta, fugim de la platja;
dins eix palau gòtich seré gentil patge,
lo rossegay vostro servant amb amor.
D'estiu en les basques, ¡que bé us ventaría!
y en la primavera, per entre'ls herbeys,
violetes y roses amb vos culliría,
y amb elles llavores entrunyellaría,
les rosses cascades dels vostres cabeys.
D'hivern quant les flovies arremolinades
feríssen los vidres dels vells finestrals,
del foch a la vora, les llargues vel·lades,
donzells y cambreres, les boques badades,
assaboriríen mos cants provensals.
Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/46
Aquesta pàgina ha estat revisada.
