Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_97_crop).jpg)
Anima dolorida
Derrera ma finestra cada dia
veig los núvols passar sobre'l cèl blau:
¡oh núvols qu'entelau l'anima mia!
¿per qu'es, donchs, que vosaltres no passau?
Passen los dies remolcant les hores,
fent seregalls de rialles y llaments;
tú, ánima, no rius, tu no més plores,
tu passes ratjant penes a torrents.
Los cors humans son costes y son cales
hont rebaten les ones de l'amor;
el pensament aucell de llargues ales,
y tu l'urna sagrada del dolor.
