Aquesta pàgina ha estat revisada.
Las llàntias moren oscilant; la fada
esqueixa enrera las sangnantas robas!...
feresta vibra de cruixents anellas
entorn son pit batega y se cargola!...
* * * * * * * * * * * * *
Al caure l' últim dels esclaus, las turbas
dels vils soldats aixecan las antorxas:
damunt lo tronch de son amant, la filla
de tants de reys agonejant reposa.
Llavors Octavi, ab lo mantell de purpra
cubrint sos cossos, apenat mormola:
— Ja es méu lo mon!— Mes ella se redressa;
T esguarda fera; llensa un crit... cau morta!
