Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
( 11 )

Es ninet á plorà 's pòsa,
Sen devalla per un ròst,
Y camina, y may s'atura,
Y sas alas sent d'un còrp.

Un monastir descubreixen
Y ell pregunta: qu'es allò?
Y sas veyas li responen:
Mira, nin, es sòl qu'es pòn.

No sentiu uns còps d'axada?
Qué son, jermana, aquests còps?
Respon se veya:Es un monjo
Que per tomba cava un clòt.

No sentiu unas esquéllas
Que tenen molt trist es sò?
Respon s'altra:Son campanas
Qu allà baix tòcan de mort.

Y s'altra que sempre calla
Y derrera anava un pòc,
S'acosta 'n es nin, el besa,
Y li diu:Es sòl ja 's pòst.


 ________