Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/15

De lluñy s' en vénen sas ónas,
De lluñy las du sa maró,
Y cap n' arriba á sa plaja
Que totduna no s'en torn.
¿Es que cercan altra terra,
O' s qu'es pèrden dins es fons?
Si sabeu, mara, d'ont vénen,
¿Ahont van en sabeu vos?
Ay! onas, adios, adios.

Ja s'en van sas oronellas,
Que de prest vendrán es tords,
Y aquests dias tan alegres
Serán dias de tristor!
Es peñals de neu blanquetjan,
Es mestral despuya es tronchs,
Y an es còr també l' despuyan,
També 'l gèlan sas fredós.
Adios, alegría, adios.

Aquells qui tastan sa vida
Li troban un gust tan dols,
Y cuant menos en esperan,
Qu'es d'amarg es derrér glop!
Si d'entre ses mans mos fujen
Sas esperansas del mon,
¿Per qué es cor d' un plé qui'l mata
N' está sempre desitjos?
Adios, esperansa, adios.