Aquesta pàgina ha estat revisada.
Cada volta que ell la veya
Son amor li ponderava,
Y ella totduna es tornava
Com la grana de vermeya.
Y si li diu que l'adora,
Y davés ella s'acosta,
No reb may altra resposta:
Vos sou Conte y jo pastora.
Pues per tú pastó 'm faré,
De grandesas ja 'stig fart.
Ay Conte, qu'eu vengud tard,
Un altre es meu còr ja té.
Es Conte fòra de sí
S'amaga dins un torrent,
Y cuant ja no passa gent
Se planta es mitg des camí.
Poc despues veu compareixe
Un jove que s' en venia;
Era es jove qu'ell volia,
Es rencor ley féu coneixe.
Mira, li diu, tu 'm fas nosa,
O tú 'm matas ó jo 't mat:
Un des dos d'aquest combat
En jeurá devall sa llosa.
