Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Oh! no y vajas, pajeseta,
Qu' encara es molt dematí.
Fan mes bò plens de roada
Es rosérs qu está'n florids.
No sabs tú que sas ponsellas
Fins mes tard no s' han d' obrir?
Sas rosas mes acopadas
Es colors ténen mes vius.

Oh! no y vajas, pajeseta,
Si es per tu qu' han de servir.
Ó serán per mi sas rosas,
Ó serán per qui jo 'stim.
Deu t'en guard que succeyesca,
Deu t'en guard d'aquest perill.
S'estimad allá m'espéra
Y éll ne cuy devora mí.

Oh! no y vajas, pajeseta,
Conversem un rato aquí.
S'estimad em reñaria
Si fés falta en es jardi.
Qu' has de fer d'aquestas rosas
De que mòstras tal desitg?
En teng d' anar carregada
En es ball d'aquesta nit.

Oh! no y vajas, pajeseta,
Per la Verge t'ho suplic.