Aquesta pàgina ha estat validada.
I.
Recolsada á sa finestra,
Que dóna enfront des camí,
Tota sola guaita y plòra
Sa Contessa de Vallric.
Bé té que plorar cuant pensa
Qu' encesa guerra civil
De dòl vesteix sas personas,
Y de sang réga 's pais.
Cada dia heyà batallas,
Heyà incendis cada nit,
Y es Conte es homo que sempre
Cerca es lloc de mes perill.
