Vés al contingut

Pàgina:Poesias fantásticas en mallorqui (1852).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


I.

Recolsada á sa finestra,
Que dóna enfront des camí,
Tota sola guaita y plòra
Sa Contessa de Vallric.

Bé té que plorar cuant pensa
Qu' encesa guerra civil
De dòl vesteix sas personas,
Y de sang réga 's pais.

Cada dia heyà batallas,
Heyà incendis cada nit,
Y es Conte es homo que sempre
Cerca es lloc de mes perill.