Aquesta pàgina ha estat revisada.
Una es blanca com s' estrella
Qu' es vel de sa nit esmàlta,
Un' altra per maravella
Es vermeya com se gàlta
De ruborosa donsella.
Una imita es grog de s'òr,
S' altra es blau del cèl mes fi,
Y també heyá cualque flòr
Que de colors un tresòr
Té com s'àrc de sant Martí.
Però may he vist que fés
Flòrs un'herba molt estraña
Qu' abunda p'es sementés,
Per sas comas y muntaña
De sa vila qu' estim més.
Es planta de forma rara,
Y per cèrt no merexia,
Qu' amb élla fos tan avara
Naturalesa qu' es mara
De tot cuant sa tèrra cria.
De molt esquisit trebay
Té sas fuyas sempre verdas,
Y es mitg de s' incult espày
Las òbri com un ventay
D' entreteyàdas esquerdas.
