Pàgina:Poesies (1885).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




 II


Ran de l'aigua, pensativa
La joveneta no 's mou;
Si prest s'omplia sa gerra,
No s'umpl encara son cor.
—¡Ay dona d'aigua si 'm davas
Perles fines y tresors,
Jo reina d'amor seria
Dins un castell com un sol!—

La jove calla y se mira...
Y corre, corre la font.


 III


Concirosa com la lluna,
La donzella va pe'l bosch:
Ja no's mira les estrelles,
Ja no ascolta'l rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
Fa dins l'aigua trist ressò...
Lo rossinyol fuig y calla,
La lluna blanca se pon,

L'auba plorant se desperta...
Y corre, corre la font.


188..