Aquesta pàgina ha estat validada.
LA CORONA DE SEMPREVIVES
Muda y trista la Riera
Besa'l marge del fossar,
Desolada torrentera
Que ni sols la primavera
Fa alegrar.
Com á corrent la mirava
De les llágrimes de dol
Avuy que la contemplava,
Mentres, boyrós, s'aclucava
L'ull del sol.
Y allá, tirada y rompuda,
Una corona hi he vist
D'aquexa flor que may muda
Y sols té essencia volguda
Pe'l cor trist.
