Pàgina:Poesies (1885).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 LA CORONA DE SEMPREVIVES


Muda y trista la Riera
Besa'l marge del fossar,
Desolada torrentera
Que ni sols la primavera
 Fa alegrar.
 
Com á corrent la mirava
De les llágrimes de dol
Avuy que la contemplava,
Mentres, boyrós, s'aclucava
 L'ull del sol.
 
Y allá, tirada y rompuda,
Una corona hi he vist
D'aquexa flor que may muda
Y sols té essencia volguda
 Pe'l cor trist.