Pàgina:Poesies (1885).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Qui't feu? Quin es ton nom? Quina ma forta
 Tes roques axecá?
Fou dels antichs gegants la rassa morta
Que per memoria eterna te dexá?

Fóres d'un déu caigut l'ara faresta,
 Famèlica de mort? .
Guardavas la memoria d'una gesta?
Eras la tomba del guerrer mes fort?

De bades mir... No venç la llum del dia
 La fosca del passat,
Mes pot volar millor la fantasia
Pe 'l buyt maravellós de lo ignorat.

Ja veig, entre la boyra llunyedana
 Dels segles primitius,
Demunt la terra pe 'l diluvi blana,
Tribus selvatges y guerrers asprius.
 
Y veig coberta de boscatge l'Illa,
 Qu' ab sagrada remor
Respon á la del mar, com una filla
De sa mare respon á la clamor.
 
Y allá contempl com una nit sagrada
 Á dalt ton ample mur
Feya estremir la roja flamarada
Que foch donava al sacrifici impur.