Pàgina:Poesies (1885).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Plers may sentits á mi venen
Del fons de los cels oberts,
Y los meus brassos s'extenen
Per abrassar... l'univers!

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 
Poesia, Poesia,
Verge dels cántichs divins,
Amor de l'ánima mia,
Germana dels serafins.

Vina ja: l'hora sagrada
En que parlas á mon cor
Ja escampa sa llum daurada
Demunt lo dia que 's mor.

Ja, entre les veus de misteri
Que s'axecan de la mar,
La remor de ton salteri
¡Oh Verge! sent ressonar.

Vina ja; y demunt la serra,
Sols á devant del Senyor,
Cantém ab cels, mar y terra
L'himne sagrat de l'Amor!

1874.