Aquesta pàgina ha estat validada.
NOCTURN
Quant la nit ab son misteri
Etcisa serres y valls,
Y 'l pastoret solitari
Sent qu' es l'hora del espant;
Quant les montanyes ascoltan
Parlar en somnis la mar,
Y alguna estrella caiguda
Se pert dins l'inmens espay;
Quant la flor somiadora
Bada son calzer nevat,
Y beu rosada, y axeca
Son aroma virginal;
Llavors, á voltes, confusa,
Llunyana te veig passar,
Reina blanca de mos somnis
Que del cel no baxarás!
1875.
