Pàgina:Poesies (1885).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Ni un aucell, ni una floreta,
Ni 'l verdejar d'una herbeta
 Dins l hort meu.
Ma vida está desolada,
Com á vinya espampolada
 Y entre neu.

Senyor, qu'ab má benehida
De la mort fas brollar vida
 Per amor,
Despertat 'l cor que ja es hora:
Un cor que canta ó que plora
 Viu, Senyor!

¡Ay! com llarga acompanyada
D'un mort, que passa endolada,
 Tot callant,
Axí mes hores perdudes,
També endolades y mudes,
 Van passant.

1876.