Aquesta pàgina ha estat validada.
Ni un aucell, ni una floreta,
Ni 'l verdejar d'una herbeta
Dins l hort meu.
Ma vida está desolada,
Com á vinya espampolada
Y entre neu.
Senyor, qu'ab má benehida
De la mort fas brollar vida
Per amor,
Despertat 'l cor que ja es hora:
Un cor que canta ó que plora
Viu, Senyor!
¡Ay! com llarga acompanyada
D'un mort, que passa endolada,
Tot callant,
Axí mes hores perdudes,
També endolades y mudes,
Van passant.
1876.
