Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Diu la nineta esguardant
com l' infantó sos ulls tanca.
— Mes no está prou dormidet
canteunhi, senyora un' altra —
La dama ab joya somriu
y aixis altra volta canta:

Hereu de les glories -hereu dels fets alts
Que tant enaltiren - als braus catalans.
Si Deu escoltava — mon préch mes constant
l' Historía 't diria— Berenguer lo gran.
Tanca tos ullets dolços
táncals al son. .
din, don.

Valent jo 't desitjo— valent pe'ls combats,
gelós per guardarne— los furs del Estat,
valent pe 'ls contraris— valent per lliurar
los pobles sotmesos — al jou del alarb.
Tanca tos ullets dolços
táncals al son...
din, don

¡Ay, quan á veuret vinga
lo meu espós!
Goig no hi haurá en la vida
com lo seu goig.
Ta cara rodoneta
ton cabell róç