Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les blaves ones del mar,
s' hi aixeca preuhada esglesia,
hont entre murs enlayrats
y joyells y llums y gales
hi te María un altar.
¡Qué n' es d' agraciada y bella
la Verge ab Jesús al bras,
en mitj les verdes palmeres
que s' alçan á son costat (7)
ab lo bell color de cel
resplandint sobre sa fáç,
ab los ulls plens de clemencia
de dolcesa y de bondat!
¡Bé 'n son d' ella bona mostra
los presents, que á centenars
-cubreixen les parets blanques
de son camaril sagrat!
La mare qu' en hora trista
veu patir lo seu infant;
la esposa que al marit mira
de la mort baix lo dogal;
lo soldat qu' en crua guerra
per lo plom se sent nafrat;
l' ardit mariner que lluyta
ab les ires de la mar,
y la nina enmalaltida
y lo fadrí enamorat,
en devotes presentalles