Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

han entrat per la ciutat;
ja han paçat carrers y places...
¡L' infern los vol ajudar!
han assaltat Santa Clara...
¡ay, dels valents capitans!
rés los val sa gran destresa
ni son valor esforçát,
que ¿quí á la fletxa detura
quan ja n' es fora del arch?
Sant Narcís ¡quí ho pensaría
que així 'ns haguessiu deixat!

II

Com en les nits de tempesta
al espay traveça 'l llamp,
la nova de sa desditxa
s' ha espargit per la ciutat:
los ulls flamejan de rabia,
los cors bategan irats,
les mans empunyan les armes
y tots cridan «¡A lluytar!»
Les dones un prech mormolan,
los nins fugen de son bras:
y 'ls homs, com aplech de feres
corren al lloch del combat.
Fins al bell mitj de la plaça