Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ab ella penso de nit y día,
y si es hermosa, jo no ho sé pas;
ni sols esmenta ma fantasía
si es blanca ó bruna sa jove faç.
Sols se que sento forsa secreta,
que allá hont es ella, constant m' atrau,
se que sent lliure com l' oraneta
qu' en l' espay vola, soch son esclau.
No sé sa cara: mes sé qu' es bona
com de la bresca la dolça mel;
se que á los pobres lo seu pá dona,
se que hont es ella s' hi troba 'l cel;
Se que es modesta; que creu y resa,
se que treballa de dia y nit,
se que ses joyes son sa honradesa;
donchs ¿que mes sebre, si tan m' han dit?
Si quan despunti demá l' aubada
sapigués dirli tot mon amor!...
Si com poncella que lo sol bada
¡pogués obrirli mon pobre cor!...
