Aquesta pàgina ha estat revisada.
Voreta de la mar — plora la nina;
li han donat marit — á qui no estima.
Dolces hores d' amor— ¡com sou fugides!
Lo cor adolorit — ¡com vos sospira!
Mes les ones del mar— rodolant tristes,
s' atansan á sos peus— y l' acarician:
besan son front ardent— galanes brises,
y esclatan á son pás— les flors polides.
Voreta de la mar— passa la nina:
en braços del amor — se n' es fugida:
lo marit ha deixat— ja no es captiva!
¿Perqué son cor oprés — ni menys respira?
Les aucellets del bosch— apar que xisclan;
les ones de la mar— furients la miran;
les satinades flors— cauhen marcides;
tant sols l' ángel del mal— llança un somriure.
Juliol de 1883.
