Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/243

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

no sap que la gratitut
es flor que no sempre grana.

La nineta, bella y trista,
sospira, resa y s' afanya,
tot brodant en rich penó,
l' escut de les Quatre Barres.

—¿Per quí nineta brodáu
eixa bandera galana?
— Per mon nuvi y mos germans,
que avuy fan son bateig d' armes.

S' han fet de la Coronela
pera defensar la pátria,
deixant com un cementiri
nostre cor y nostre estatje.

Lo pare, que 'ls pot manar,
los ha animat en sa tasca,
prometentlos aná ab ells,
si prest no 'n son de tornada.

La mare 'ls ha vist sortir
ofegant un mar de llágrimes;
mes pera ferlos quedar
no 'ls ha dit una paraula.

Jo que ab ells ne tinch lo cor
he plorat sens amagarme,