Vés al contingut

Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/245

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La nineta no somríu,
ni tampoch ne llança llágrimes:
sols cús y cús, sens descans,
com á roda que no para.

—¿Per quí donsella cusíu
eixa bandera qu' espanta?
-Pera mostrarla á la host
del fer butxí de la pátria.

Mon pare en lo baluart
se n' es mort de Santa Clara
y en la creu de Sant Francesch,
mon núvi y germans descansan.

La bandera de la Mort,
Barcelona, avuy demana,
¡de mon trajo d' orfaneta
la bandera está tallada!

Eixa nit ha d' onejar
al cim de les barricades.
¡Avans morí que se' esclaus!
així sempre ho digué 'l pare—

Y la nina, cús y cús,
com á roda que no para,
tot sentint com só infernal
lo brunsiment de les bales.