Aquesta pàgina ha estat revisada.
- Pler del cel.
Defora la foscor, lo vent, la pluja,
la maror incessant que creix y puja,
del humanal burgit;
de les passions les folles alenades,
del dol y l' alegría les onades
perdentse en l' infinit.
L' egoisme ab sa freda vestidura,
l' ambició revolcantse en la tortura
de veure un mes enllá;
lo crim mostrant ab sa sangrent petjada,
com nos tramet Satan la flamarada.
de son rohent volcá.
Defora de les lluytes la cadena:
dins la llar la quietut, la pau serena,
